Antònia, la força de la terra

Antònia Roig té la força que emana de la terra amb la que treballa i a la que diàriament sotmet. Les mans amb les que fa aquest miracle són amples i generoses, com el seu cor. I els seus ulls de mirada abstreta son com finestres des de les que s’albira el seu neguit interior. A les mans, a els ulls i a la seva actitud de permanent disposició a captar pulsions estètiques, jo afegiria un esperit creatiu desbordant, sempre disposat i sempre capaç de transformar els sentiments en colors i formes sorprenents.
L’Antònia va néixer a Arbeca, Lleida, l’any 1951. Va estudiar ceràmica a l’Escola Massana i va muntar el seu primer taller artístic al barri barcelonès d’Horta . El taller el va batejar amb un nom, Rogenca, evocador al temps tant de la saga familiar com del color de les utopies i de les banderes que van marcar una època, un temps i un país. Efectivament compromesa amb els ideals de canvi dels anys 60, a finals dels 70 l’Antònia va deixar la gran ciutat per instal·lar-se al medi rural, on cercava llocs més adequats on poder desenvolupar la seva passió creativa modelant el fang. Va ser a Ullastret, la població que conserva algunes de les millors peces de ceràmica ibera de tot el país, al vell mig de la ceramista comarca del Baix Empordà.
Enfrontada diàriament i durant anys al repte de crear peces i modelar formes que incitessin el desig tant per la seva utilitat com per la seva bellesa, l’artista va anar més enllà de l’argila o la porcellana i es va enfrontar amb altres disciplines, com ara la pintura o la escultura.
El temps, que perfila camins inextricables, i la maduració professional, que li demanava perspectives més amples, la van portar a La Bisbal d’Empordà, la capital de la ceràmica catalana, on va instal·lar el taller –amb una galeria per a l’exposició de les seves peces úniques- i una amplia botiga –ara amb el nom Rogenca d’Ullastret- al conegut carrer de l’Aigüeta.
Qui vulgui conèixer l’Antonia Roig i les seves poderoses obres no tindrà problemes per trobar-la. Qualsevol persona de La Bisbal li adreçarà cap a a la seva botiga o el seu taller. Perquè, avui com als anys 60, l’Antònia continua essent una ciutadana compromesa amb el present i el futur de la seva ciutat.

Eugeni Madueño